No tot havia de ser perfecte, ens tornam a aixecar ben prestet per agafar un minibus (en realitat una furgoneta grossa) quan entram i ens asseim, veim que nomės queda lliure un lloc... o això creiem. El bus ės ple de vietnamites i ens ha de dur de Sapa a Dien bien phu, allà haurem de fer vespre per creuar la frontera cap a Laos, el nostre proper destí. Abans de sortir de Sapa recollim a un altre guiri ( bien, no som els únics) un australià que es diu Uri i amb el qual compartirem dos dies molt durs.
El bus va ple i ja veim que serà un viatge incòmode a mės les carreteres de montanya i el mal estat del paviment no ajuden gens a la comoditat. Tot i que anam plens recollim més gent durant tot el viatge, el xinu de davant nostre és un mal educat i a més no atura de escupir per la finestra, les carreteres van empitjorant, de paviment en mal estam passant a la absència total de paviment... la carretera sembla que està en obres però no veim ni una màquina en funcionament en tot el dia. El nostre conductor passa de tot, condueix a una velocitat molt poc apropiada . Cal dir que les vistes són increibles entre montanyes verges i a la vora d'un riu enorme, però després de 8 h. de trajecte, trobant wc en els quals per higiene millor no entrar-hi, llocs per dinar on millor no demanar res per no patir mals de panxa innecessaris, encallar la roda entre el fang i haver de baixar a posar pedres i empènyer... i un llarg etc. les vistes quedaven relagades a un segon pla.
Arribam a Dien Bien Phu, eI el primer de tot, trobar un hotel, regatejant l'habitació per 20$ . Ens dutxam i .... comença a ploure a tope, el monzón de vietnam. A l'hotel ens havien deixat un paraigua, menos mal! Sopam a un lloc on cuinen pato. Va ser ben bo, però teníem tanta gana a les 19 h. que qualsevol cosa era bona. Anam a l'hotel a durmir perquè al dia següent ens espera un bus de 12 h. fins a Luang pra bang, creuant frontera direcció Laos.
Aquest dia de bus, s'ha fet mooolt llarg. La primera sorpresa ės que es tracta d'un bus amb llits en lloc de seients i la segona sorpresa és que les carreteres, a causa de la pluja, estàn qusi pitjor que les de ahir... abans de sortir ja hem d'aturar practicamen dues hores perque una esllevissada ha tallat la carretera, quan l'excavadora acaba la feina ( o mes be, obre un passadis per que hi passi el bus) seguim amb constants aturades per treure arbres d'enmig, posar pedres a la carretera o calcular si el bus passa o no ...el viatja s'ha allargat 4 h. Això sí, hem dormit molt, el cos és savi, deixa de tenir gana i oblida la necessitat d'anar al bany i alhora decideix que dormir és la millor opció. Així i tot se'n adona de les aturades iel viatge acaba essent dur, molt dur.
Arribam a luang pra bang a les 23.30 h. Sense sopar i havent dinat un pollastre d'un lloc de carretera (on tambę cuinaven ratpenats). Ens despedim de moment de n'Uri i arribam PER FI l'hotel que havîem reservat, està al riu, un edifici colonial, net i preciós... això calma molt l'angoixa del dia. No tenim son, aixî que miran el capítol de Palma pam a pam i .... aconseguim dormir.
Demà serà millor. Bona nit.
Aconseguiu dormir mirant Palma Pam a Pam?
ResponEliminaNo m'extranya