Libro de la selva

Divendres 16

"Yo soy el rey del jazz a gogo, el más mono rey del swing..."
A què vos recorda? Síiiiiii. Així ens hem sentit avui. Ben enmig de la selva. Descobrint temples com els den Mowgly. A més durant tot el matí hem estat pràcticament sols,hem driblat a tothom (també cal dir que quasi tothom va amb grup i guia i toooots veuen el mateix, les 4 coses fonamentals, no deixen cabuda a sentir-se com "el libro de la selva").

Primera aturada, després de discutir amb el pesaoooo i la seva guia. Arribam al Baphuon, ell segeuix llegint el temple que volia visitar però que no es correspon amb el que observam. Com descriure el Baphuon, .... una passarel.la de 200m. uneix el carrer amb el temple muntanya. Im-pre-ssio-nant, 43 m. D'altura! quan arribes dalt no pots alenar. Originàriament aquest temple (i tots els temples d'Angkor) era hinduistes... fins que arriba un rei que instaura el budisme i fa construir un budha reclinat que abarca tota una paret del temple.

"Más alto ya no he de subir y eso me hace sufrir... yo quiero ser hombre como tu y de la ciudad gozar, como hombre yo quieri vivir, ser tan mono me va aburrir..."
Després de passejar pels jardin\selva arribam al Phimeanakas, un temple muntanya més petit, on diuen quel rei dormia a dalt, a la cúpula acompanyat d'una deessa dona serp.

Com veis... ens podem entretenir molt, el Prah Palilai on només queda una torre envoltada d'abres que creixen dins, després d'allà hem passat a un conjunt de tres temples on hem trobat a les monees que corren entre les runes al seu aire, després hem vist les 12 torres del Prasat Suor Prat que flanquejaven l'avinguda de la victòria. I així fins a tornar a agafar la velo, sortir d'Angkor Thom i dirigir-nos a Angkor Wat. Passant per el Bayon que demà aprofundirem.

Angkor Wat, l'orgull de la nació Camboiana, és el temple millor conservat perque és l'únic que mai es va abandonar del tot, si nó que els monjos el van continuar habitant després que els reis abandonessin le ciutat.... és majestuós. Entre ahir i avui ens hi hem entretingut unes tres hores, observant relleus, gaudint de les vistes, quedant bocabadats de les construccions que es feien segles enrera.

FiNs hora de dinar tot anava bé i ens quadrava tot el plan per arribar a veure la posta de sol al darrer temple de la ruta. Després d'aturar-nos al Phram Khan, on sense adonar-nos ens hi hem entretingut una hora, a foto per minut, ha fet que fossin quasi les 17h. per tant els 4 temples que ens quedaven per veure ja els hem hagut de deixar per demà...i juntament amb l'arribada del MONZON ha fet que ho deixàssim tot per demà i arribàssim XOPS a l'hotel. Boooona nit, demà més, aquí a Asia pam a pam.

"oooh dubi duuu quiero ser como tu, bailar como tu, sentir como tu..."