El puto amo

Dimecres 21

El dia d'avui ha estat mooolt relaxat, la panxa encara fa coses rares així que després de berenar per Khao San i fer una volta pels mercats circumdants, .... hem anat a l'hotel i fins hora de dinar no hem tornat a sortir.

Ara que ja hem recorregut tot i sabem on hem d'anar per fer les darreres compres, després de dinar ens posam en marxa preparts per posar en pràctica totes les tèctiques de regateig
que hem anat aprenent al llarg d'aquest mes voltant per Asia. Entre mig plorar, fer riure demant per favor, fer creure que és massa car, que no tenim money, que es el darrer billet...com hem rigut amb totes les escenes.

Després d'unes hores passejant toca asseure al bar que vàrem descobrir dilluns... música en directe, una dona amb una veuassa i dos guitarristes un jovenet brutal i un home que era el puto amo. Finalment, estàvem gaudint tant, que hem sopat allà mateix.

Hem tornat a l'hotel i ja és hora de anar a dormir que demà a les 20.30 h. Agafam un vol de tornada a les illes. Aishhh un poc de ganes de menjar pa amb oli, jamon serrano, vainilla de cas mèrvol (no es pot comprar amb la d'aquí), entrecots, peix que no sigui del Mekong formatge (només tenen quesitos de la vaca que rie), no tenen nocillaaaaaa!... Aquí ous, verdura, pasta i arros en tenen per aturar un tren...

Demà darrer dinar, després avió... es nota que en tenim ganes?
Proper post... des de Berlin!

Decepció

Dimarts 20


Aquests dies de transició que esteim passant a Bankok ens passen factura a base de  cansament, la calor que hem passat i els kilòmetres que ja duim a l'esquena fan que cada vegada amb més frecuencia cerquem un bar on fer un cafè gelat o una cervesseta

Avui hem decidit a anar a veure la ciutat d'Ayuttaya, capital de l'antic regne de Siam. Situada a uns 70 km de Bangkok és un lloc ideal per anar a passejar tranquil•lament i tornar en fer-se fosc.

Aquest era el plan... però els plans (si no ets n'Anibal Smith) no sempre surten bé.
Hem agafat un tren per fer un viatge de dues hores... que  al final han estat dues i mitja (puntualitat tailandesa). L'Arribada a Ayuttaya ens ha decebut una mica, l'antiga capital de Siam es troba avui en dia enmig d'una petita ciutat de carrers amples i llargs que ens costa recorrer fins arribar als primers jaciments.

El Wat Mahathat conté la que possiblement ės una de les imatges més representatives del país, entre les runes es troba un dels exemples més increibles de cooperació home-natura. Una de les parets del temple ha estat completament engolida per les arrels d'un arbre que, gràcies al que sembla una intervenció divina, ha respectat una cara de Buda, rodejant-la completament.... com diria en Punset, Amazing!!

En general els edificis que hem vist estàn pràcticament destruits (es veu que els birmans que van envair Siam eren molt destructius) i és que després de passar per Angkor tot ens sembla petit i pobre. Es com... anar a visitar els molins del molinar després d'haver vist la Seu... o com anar a les festes de gràcia després d'haver anat a Sant Joan... no sé si m'explic.

Poc després la calor ens ha acabat de rendir, hem caminat molt per trobar un lloc per dinar i després el Monzón ens ha tornat a atacar.

La pluja ha estat el senyal definitiu, hem tornat a l'estació decebuts de la ciutat d'Ayutthaya... ens ha sabut a poc.

Una hora i mitja despres de la hora prevista (puntualitat tailandesa una vegada més) El tren ens ha tornat a l'hotel. 

Avui sopam a l'habitació... demà més relax.

Llangardaix

Dilluns 19


Avui... serem breus perquè la son ens guanya (de fet un dels dos ja dorm).

Dia dedicat a passejar tranquil•lament per Bangkok. Hem començat creuant el riu per veure el Wat Arun un temple curiossíssim, amb una torre de 82 m. decorada amb porcellana de mil colors i formes... però quan hi pujes descobreixes plats, safates, trossos de tassa... Tones i tones de rebuig de porcellana decoren un dels temples més impressionants de Bangkok... Tot un exemple de creativitat i reciclatge!

Després hem decidit llogar una barqueta per un circuit d'una hora pels canals de la ciutat...uffff....no sé jo .....
La barqueta molt mona decoradeta amb flors i tal, les aigues mooolt brutes. Sortim del canal principal i entram per canals estrets, l'aigua és encara mės verda... obviam la olor i ens centram a mirar les cases de fusta que penjen sobre el riu, aferrades unes a les altres, sembla que no es poden mantenir dretes, els pilars que les aguaAAAAAAGGGGG!!!!

ACABAM DE VEURE UN LLANGARDAIX E-NOR-ME SORTINT DE L,AIGUA!!

Quan dic enorme no me referesc a una sargantana gran o a una iguana gran...no! ... Perquè vos faceu una idea , hem estat discutint si el que havíem vist era un llangardaix o un cocodril.... de ver. Ara comprovam que n'hi ha per tot... viuen en els canals i entre les cases de fusta. Prenen el sol , repten i neden com en Pedro a ca seva.... bffffffffff

Jo (en Rodo) ja no he gaudit més de la barqueta, nomės volia arribar a port... m'he imaginat volcant i havent de nedat en aquell ... ... riu.... de ... salsa al pesto plena de dragons de komodo...aarrrggg... encara tenc la pell de gallina.
Més endavant hem vist gent pescant... i el pitjor de tot... GENT NEDANT!!!

Encara en xoc hem anat a dinar, per sort hem trobat un lloc boníssim. Després poca cosa més, hotel, dutxa, passeig pel mercat dels amulets  i soparet.

Avui, i ja totalmemt recuperats de les febres, hem tornat a gaudir del menjar.

Bona nit

Febres tropicals

Diumenge 18


El dia d'avui comença, en realitat, ahir a les 16h. Quan desprės de tornar d'Angkor per darrera vegada , el més vell del grup va caure redó damunt el llit víctima d'uns "retortijons" de campeonat. La cosa hagués quedat en anècdota si no fos perquè al poc temps es va poder comprovar que les punyides estomacals anaven acompanyades de febre.

 Així que mentre la part masculina de l'equip es quedava al llit tremolant i suant com un brollador... la fèmina va haver de fer una feinada.
A saber:
-comunicar-se via guassap amb en Nano, el nostre farmacèutic de guardia. (GRAAACIS)
-explicar al recepcionista que volia una beguda isotònica (cosa molt difícil a Camboia)
-agafar la bicicleta i anar a la farmàcia
-explicar al farmacèutic que el seu home estava fatal
-anar a medicar al malalt
-comprar menjar per sopar
-tornar la bicicleta al lloguer
-agafar un tuk tuk i tornar a l'hotel
-tornar la SEGONA bicicleta al lloguer
-agafar un tuk tuk i tornar a l'hotel
-fer menjar al malalt
- etc...etc...

una Campeona

Total... un vespre per oblidar, mentre l'un tremolava, bufava , suava i s'aixecava per anar a lavabo tot el vespre, l'altre banyava tovalloles en aigua freda, s'aixecava per les medecines, aixugava suor...

Al matí els diagnòstics eren dispars, mentre en Rodo diagnosticava "un cop de calor", na Mar es decantava més per "Malària" , "Dengue", "Ébola"... "Intoxicació per Antrax" , etc.

Per  sort el dia d'avui ja ha començat millor i després de 8 hores en bus, que ens han duit de Siem Reap a Bangkok (adéu Camboia, hola Tailandia) tot ha començat a millorar i a la tarda tot tornava a estar bé.. és a dir, els dos sans i contents... i cansats després d'un vespre de padre i señor mio.

Per altra banda la tornada a Bangkok ens ha posat de bon humor, és com tornar a casa. Tornam a passejar per carrers que ja coneixem, sabem on és l'hotel, les botigues els restaurants... feia molta estona que no ens podíem moure sense mapa!

Així que després de passejar un poquet i sopar (per cert a un local amb música en directe... boníssim) ens anam a dormir, que els dos ho necessitam.

Bona nit des de Bangkok... darrera aturada del nostre tour :-(

calor

Dissabte 17

Avui fa molta calor! Són les 8 i el sol ja crema. És el darrer dia i ens autoobligam a seguir el guió. Almanco que avui els plans surtin bé. Després de tres dies intentant evitar els xinos del Bayon, ens hem rendit! És impossible! Sempre n'hi ha, a tota hora, a la guia posa que només a les 17 h. Però resulta que amb els monzons, ha plogut cada dia abans de les cinc i durant les cinc.

Així i tot l'edifici és espectacular. Inmens, majestuós, ... temple curiós, tot carregat de cares del rei que es creia Deu.

La següent aturada són les terrasses, on cada dia hi havia una gentada, avui ho hem aconseguit. Ens hem sentit com el rei quan des d'allà veia passar la desfilada que entrava de la porta de la victòria ( tan sols són les 8.30 del matí i fa 30 i pico graus). 

Després la terrassa del rei leprós i per acabar hem anat a cercar un petit temple on no hi ha ningù. Està amagat per un caminet selvàtic que ens ha encantat, el Ta Nei. Allà ens hem trobat 3 fillets que ens han fet una ruta, és la seva manera d'aconseguir dolars o vendre postals. Eren molt graciosos i ens han ensenyat algunes paraules en la seva llengua.

Des d'aquí ha començar el conte enrera, són prop de les 10 h. i ens dirigim a fer la ruta llarga de temples que ahir no vàrem poder acabar, sortint aixì per darrera vegada del recinte d'Angkor Thom. 

El Preah Khan ja el vàrem fer ahir... el següent és un temple diferent, has de travessar un pont de fusta per arribar-hi i .... es tracta d'una petita torre envoltada d'aigua i a sota, dues serps entrellaçades que surten de l'aigua i pareix que sustenten la torre. Després un altre temple que la guia destaca la porta curiosa del darrera, Ta Som. Seguim la ruta en velo... vos podeu imaginar com tenims els culs. Arribam al temple on es destaquen les figures d'elefant de cada cantonada i que es conserven intactes.  

Finalment només ens queda el temple muntanya on ens havien recomenat anar perque es veu una posta de sol preciosa. Tenint en compte que tan sols són la una i que cada dia ens ha agafat la pluja i els núvols han tapat les postes de sol.... decidim fer un cafè per plantejar les opcions. Finalment decidim pujar...i després aturar-nos a dinar. A veure si a les 16 h. Som a casa.

I així ho hem fet. Tot fet, ens acomiadam d'Angkor, segurament no tornarem... però bé això mai se sap.

Besades a tots i totes. Bona nit!

"Busca lo más vital nomas, lo que has de precisar, nomas. Y olvidate de la preocupación. Si buscas lo mas esencial, sin nada mas ambicionar mama naturaleza te lo da".

pd. Avui amb les presses, no tenim cap foto junts. ... per cert ja hem passat les mil fotos en total, de tota la ruta.

Libro de la selva

Divendres 16

"Yo soy el rey del jazz a gogo, el más mono rey del swing..."
A què vos recorda? Síiiiiii. Així ens hem sentit avui. Ben enmig de la selva. Descobrint temples com els den Mowgly. A més durant tot el matí hem estat pràcticament sols,hem driblat a tothom (també cal dir que quasi tothom va amb grup i guia i toooots veuen el mateix, les 4 coses fonamentals, no deixen cabuda a sentir-se com "el libro de la selva").

Primera aturada, després de discutir amb el pesaoooo i la seva guia. Arribam al Baphuon, ell segeuix llegint el temple que volia visitar però que no es correspon amb el que observam. Com descriure el Baphuon, .... una passarel.la de 200m. uneix el carrer amb el temple muntanya. Im-pre-ssio-nant, 43 m. D'altura! quan arribes dalt no pots alenar. Originàriament aquest temple (i tots els temples d'Angkor) era hinduistes... fins que arriba un rei que instaura el budisme i fa construir un budha reclinat que abarca tota una paret del temple.

"Más alto ya no he de subir y eso me hace sufrir... yo quiero ser hombre como tu y de la ciudad gozar, como hombre yo quieri vivir, ser tan mono me va aburrir..."
Després de passejar pels jardin\selva arribam al Phimeanakas, un temple muntanya més petit, on diuen quel rei dormia a dalt, a la cúpula acompanyat d'una deessa dona serp.

Com veis... ens podem entretenir molt, el Prah Palilai on només queda una torre envoltada d'abres que creixen dins, després d'allà hem passat a un conjunt de tres temples on hem trobat a les monees que corren entre les runes al seu aire, després hem vist les 12 torres del Prasat Suor Prat que flanquejaven l'avinguda de la victòria. I així fins a tornar a agafar la velo, sortir d'Angkor Thom i dirigir-nos a Angkor Wat. Passant per el Bayon que demà aprofundirem.

Angkor Wat, l'orgull de la nació Camboiana, és el temple millor conservat perque és l'únic que mai es va abandonar del tot, si nó que els monjos el van continuar habitant després que els reis abandonessin le ciutat.... és majestuós. Entre ahir i avui ens hi hem entretingut unes tres hores, observant relleus, gaudint de les vistes, quedant bocabadats de les construccions que es feien segles enrera.

FiNs hora de dinar tot anava bé i ens quadrava tot el plan per arribar a veure la posta de sol al darrer temple de la ruta. Després d'aturar-nos al Phram Khan, on sense adonar-nos ens hi hem entretingut una hora, a foto per minut, ha fet que fossin quasi les 17h. per tant els 4 temples que ens quedaven per veure ja els hem hagut de deixar per demà...i juntament amb l'arribada del MONZON ha fet que ho deixàssim tot per demà i arribàssim XOPS a l'hotel. Boooona nit, demà més, aquí a Asia pam a pam.

"oooh dubi duuu quiero ser como tu, bailar como tu, sentir como tu..."

Angkor!!

Dijous 15 d'Agost

Quines ganes d'aquest dia. Veure Angkor i tots els seus 250 km2. Per poder gaudir millor i sense massificacions, ens hem aixecat a les 6. I a les 7 partíem (ens hem enredat massa berenant). Demà ens haurem d'aixecar més prest. Tenc un novio moooolt pesaoooo, com diu ell. Entre art i runes flipaaaaa! Crec que és l'únic que el fa gaudir tant com el teatre, però no més.

Hem agafat les bicicletes i ens hem dirigit cap a la ciutat reial d'Angkor, residència dels Reis Jemers des del 802 al 1432 (de quan Camboia dominava tot el sud est asiàtic) en arribar allà hem partit ditecció on no anava ningú, sabem que haurem d'esquivar a milers de turistes i no sera facil. Aixì que acceleram el ritme i deixam enrera als autobusos i excursions programades que aturen al Angkor Wat (el temple més famós) així aconseguim passejar per el primer temple Prasat Krava, del s.X, és un temple petit en comparació amb l'inmens conjunt de la ciutat dels reis, de fet només hi queden dretes una torre i mitja de les 5 que tenia i tot el recinte ha desaparegut. De tot el complex d'Angkor només hi queden els temples ja que els palaus i edificis administratius estaven fets de fusta. Passejar sols ha estat fantàstic, així que a partir d'aquell moment tot grup de xinos que hi havia ens sobrava, els odiàvem. Aquí tots són xinus. I a més són renouers, cridaners i bruts.

Segona aturada un temple que per nosaltres inicialment ens ha estat enorme, les proporcions a mesura d'observar-ne molts han anat variant, en definita el Banteay Kdei finalment és dels petits. Però aquí hem pogut veure treballar als arqueòlegs i passejar per les primeres "grans runes" del dia.

Tot just sortir hem visitat el Ta Prhom un temple totalment fascinant. Quan els reis Jemers van abandonar la ciutat, aquesta va quedar buida i en mans de les inclemències del temps i de la despiatada selva. En aquest temple el pas del temps es pot veure de la manera més brutal... és totalment impossible separar la natura de les edificacions, les dues formen un tot. Arbres inmensos neixen de les mateixes parets i les arrels s'obren pas entre les pedres creant noves formes i espais. Llàstima que aquî ja ens hem començat a trobar grups de turistes cridaners.., inclòs un tonto amb un tambor (crec que hi ha poques coses pitjors que un tonto amb un tambor... bé, potser una excursió de xinos maleducats) i el silenci del qual que hem gaudit fins ara, desapareix.

En aquest moment ja duim quasi 12 km a les cames... per esquivar als guiris (com si noltros no ho fossim) decidim aturar a fer un refrigi i passar ràpidament per les dues grans edificacions... les joies de la corona... Angkor Wat i Angkor Thom. Demà les visitarem en profunditat, però avui no ens podem passar de llarg i feim una ullada. Aturam a dinar i després encara ens dóna temps de pujar al Phnom Bakeng, un temple inmens que esta construit sobre un turó i des d'on es domina quasi tota la ciutat. Dic quasi perquè són 250 km. Quadrats d'edificacions, més de 100 temples, llacs artificials de quasi 8 km, murades, ponts, estatues gegants... no ens sembla gens estrany que es tracti d'una de les meravelles del món, patrimòni de la humanitat i lloc de peregrinatge de milers i milers de persones de tot el món... ja tenim ganes que sigui demà per tornar-hi.

Ara a descansar que hem fet vint i llargs km en bicicleta i demà... més.

Batut de sensacions

Dimecres 14

Siem Reap és una ciutat ben curiosa. És la ciutat més turística d'aquest pais que fins fa ben poc estava inmers en una terrible guerra civil i una de les dictadures més sagnants de la història.
En realitat tot el pais (el poc que hem vist) respira pobressa, però a Siem Reap es poden veure dues cares, al costat dels hotels de luxe s'shi troben cabanes de fusta i junt amb els mercats turistics, on es venen basicament souvenirs i artesania, es troben els mercats locals de productes agrícoles on els venedors venen, i viuen allà mateix.
Llevat dels tres o quatre carres del centre la resta de la ciutat és un mosaic de xaboles i carrers sense paviment convivint paret amb paret amb mansions luxoses i grans cotxes.
La activitat és frenètica , per la ruta 6 arriben camions carregats de qualsevol cosa, centenars de motocicletes, autobusos amb turistes, cotxes i incontables tuk tuks que transporten viatgers de punta a punta de la ciutat.

De bon matî, després d'un bon berenar, hem tengut la primera crisi... NO HI HA PISCINA!!!!  be, de fet si que n'hi ha, però està en obres i per tant no gaire operativa. Ja hem berenat emprenyats, noltros haviem triat aquest hotel per la piscina... tothom ens ha recomenat que agafem piscina perque amb la calor que fa i despres de pasar el dia entre la selva i les runes... es necessita refrescar-se. Total, sense acabar de berenar ja hem escrit un mail de queixa i despres hem anat a recepció amb la intencio que ens tornin els diners i camviar d'hotel.
-jelow... gui jav a problem... der is no sumin pul!!!
- no problem... ha contestat la recepcionista, quan volgueu nedar vos duim a una piscina aquí al costat i vos tornam quan volgueu ( en anglés evidentment)
Vaja... quin servei, la veritat és que la gent de l'hotel és la bomba... a la tarda ho hem volgut comprobar i, hem alucinat. Hem baixat en banyador i hem dit- volem nedar- i efectivament ens han pujat a una furgo i ens han duit a una piscina Inpressionant d'un hotel de super luxe del costat... i per noltros solets!!

Despres del berenar hem anat a passjar pel centre, ens hem informat del preus de les coses i hem decidit llogar dues bicicletes pels 4 dies que serem aqui. La nostra intenció és visitar els temples d'Angkor al nostre aire i durant tres dies sencers (sabem que no ho podrem veure tot... però no hi podem dedicar més temps). La bicicleta és una bona solucio per:
A- anar i venir dels temples al nostre aire
B- que els conductors de tuk tuks ens deixin en pau... quins cansats, no pots fer dues pases sense que es tirin a sobre ... "you want a tuk tuk?"... "no?"... "tomorrow?"
En bicicleta tot ha estat més facil i agradable.

La ciutat és petita i facil de recorrer i el centre és acollidor. De sobte han començat els contrastos, pels carrers circulen molts mutilats, persones sense braços o sense cames. Victimes d la terrible dictadura dels Jemers Rojos, dels bombardejos dels EEUU i les mines antipersona (que encar sense explotar  segueixen essent una amenaça per la gent del camp)

I al vespre la ciutat es trasforma... a pitjor. Llums, pantalles, músiques estridents, bars i restaurants apareixen a les voreres, salons de massatges al carrer, venedors ambulants...els "pesaos" dels tuk tuks. I entre ells, reptant, per les taules, infants recollint en menjar que queda als plats, replegant les llaunes que t'acabes de beure... els mutilats demanat diners o venent llibres que expliquen la seva tragèdia, captaires... i tutistes i turistes i turistes... bffff. Tot plegat, aquella ciutat petita i "mona" s'ha convertit en un Magaluf decadent. Nosaltres que ja hem vist fer mal be gran part de la nostra terra per vendrer-la al turista ens podem iaginar cap a on va tot aixo... tant de bò haguessim vengut deu anys enrrera.

 Sopam i anam a dormir...dema Angkor.

Bus

Dimarts 13

Avui no podem contar molta cosa...
Hem anat en bus... TOT EL DIA.
A les 8 ha vengut una barqueta a cercar-nos, i a les 10 hem agafat un bus que ens ha dut fins a Siam Reap. Acabam d'arribar, a les 23.30 de la nit. La carretera estava molt millor que la de Vietnam -Laos.

Però podem dir poca cosa de la ciutat perquè està tot a les fosques. I amb la ganada que tenim tot ens pareix horrible, fins i tot l'hotel de 4 estrelles que ens hem donat el luxe d'agafar (perquè estava d'oferta a l'agoda). Per ara és el pitjor que hem trobat, tema neteja, amabilitat, ... esperem que demà entre la piscina i l'esmorzar camviin les nostres primeres impressions.
Demà vos contarem més coses sobre el pas per les fronteres o les aturades al mig del camp per anar al toilet.
Bona nit. Ara toca pam a pam.

Relax

Dilluns 12

Avui no ens hem posat despertadors... el dia es presenta relaxat.

Per dir-vos que per primera vegada hem berenar a les 10h. I fins les 11.30 no ens hem posat en marxa. Avui toca recórrer la illa en bici. Don Khone pam a pam.

Primera aturada les cascades que ens faltaven per veure, Li Phi, on diuen que les aigües atrapen els mals esperits.  Aahhh i una beach. Vos podem dir quen el concepte de beach aquí no s'apropa gaire al nostre. Però hem trobat un lloc idílic, una cabana amb hamaques bambú fetes amb una artesia espectacular, aquí ens hem pogut descansar després de quasi un km en bici, ho necessitàvem!

Seguim la ruta, per l'unic carrer que hi ha fins arribar al mirador dels dofins, des d'on veiem Csmboia (ahir hi vàrem anar en Kayak). Avui no hem vist cap dofí, estar enmig de la mar és més espectacular. Durant el camí hem vist búfals relaxats refrescant-se dins les basses d'aigua, fan una mica d'enveja perquè fa una calor de muerte. També ens hem trobat infants que demanen penics (a l'aeroport adverteixen que millor no donar res, que les famílies no han d'aprendre a dependre i esperar doblers dels guiris).

Arribam a casa i decidim dinar al mateix "hotel" per estar a prop i gaudir de la nostra terassa amb hamaques per darrer dia. Així que a les 15.30 ja estam amb el pijama, el llibre i tombats.  La nostra intenció de tornar a sortir en bici damunt les 18h. .... i visitar la illa del costat.... ha est frustrada per la pluja. Tenim una teoria, aquí totes les nits plou, de moment s'ha complert. Així que hem acabat al nostre bar d'escriure els posts del dia. I després sopsnt ben al costat. 

Demà direcció Camboia!!

Mekong en tot, quina cremada que duim

Diumenge 11

A les 8 del matí ha vengut un tipo molt petit però ben fort a cercar-nos i ens ha dut en barca fins a la illa del costat. L'excursió comença amb el breakfast! I tot seguit agafam un kayak per navegar Mekong avall. Mentre la corrent ens va a favor, tot va de perles, la tornada serà més dura. La primera aturada ens dur... fent una caminada de mitja horeta per la selva.... per aquestes selvàtiques illes i creuant ponts on només hi podem anar de dos en dos. Ja vos podeu imaginar! Arribam a la primera cascada del dia a la illa de Don Som (es veu que no tenen molt clara la seva procedència). No és una cascada molt gran ... però el riu baixa amb molta força i travessar un pont fet de taulons i mirar per avall, impressiona!

una cosa curiosa són les trampes per peixos que hi ha als peus de les cascades, estan fetes de bambu i quan el peix hi entra, la mateixa força del riu impedeix que surti.
Tornam caminant... no sabem perquè el guia diu que esperem, i de sobte dos tipos juntament amb en Petit duen carretes carregant els kayaks, han creuat la illa mentre nosaltres miràvem la cascada.

Ens posam novament en marxa, remant  Mekong avall. Quina meravellosa sensació baixar remant pels estrets canals que es formen entre la vegetació salvatge i descontrolada i arbres immensos que emergeixen del propi riu.
De sobte... hem de remuntar la corrent, la nostra alegria s'esvaeix. Quin esforç hem hagut de fer, una aturadeta per descansar i continuam fent força.  L'aigua empeny amb força i hem de lluitar per assolir la riba contraria. Aquí el riu és ample i a l'altra banda ja trepitjam Camboia, però una altra sorpresa s'amaga entre les aigues, aqui habiten els Irrawaddy (a Laos coneguts com Pqa Khaa) una de les poquissimes espècies de dofins d'aigua dolça del mon. Son esquius i no es deixen veure amb facilitat però els seus lloms apareixen de tan en tan fent que l'esforç valgui la pena.

A la riba camboiana dinam i tornam agafar els kayak, aquesta vegada a favor del corrent, carregam les embarcacions i noltros mateixos a un Tuk tuk i després d'un parell de km de carretera ( Un altra vegada la ruta 13) aturam per contemplar les cascades de Khon Phapheng. Les majors de tot el sud est asiatic, amb una alçada de fins a 15 metres i un km d,ample. Aqui el Mekong ensenya tota la seva força, i mes ara, a l'estació de plujes. El sorroll es ensordidor i les aigues baixen amb rabia, boten esquixen i corren salvatges... fantàstic.

Tornam agafar carretera per anar al port a un varem arribar ahir, Ban Nakasang, alla tiram els cayaks a l'aigua novament per tornar al punt d'inici... a les cinc de l'orabaixa tot és més dur i cada palada costa més que abans. Peró arribam sencers i contents, hem passat un dia genial. En Petit ens ha tornat a casa amb la seva barqueta.
Ja a la cabana descobrim que, tot i que el dia no semblava molt assolieat, ens hem fetut una Cre-ma-da... que duim fins els calcetins marcats!... en tornar a casa no sabem com ho aclarirem per treure-mos les marques.
Ara, i ja fosc, sopam a un restaurant-cabana sobre el riu, amb taules baixes i tombats a terra sobre matalassets... una cucada!

Som feliços, bona nit

El bungalow

Dissabte 10

El nostre proper destí és una incògnita ... les 4000 illes. El que ens expliquen és confús ... es un llos preciós, hi ha poques coses a fer, no hi ha electricitat, els guiris hi van a emorratxar-se...
Ens posam en camí amb l'exitació del desconegut, el minibus que ens hi porta triga tres hores en arribar a través de la ruta 13, l'orgull de la nació de Laos. La millor carretera del país ve a ser un Palma Sineu per la carretera antiga (la gent de Menorca heu d'imaginar es camí de'n Kane amb dos carrils). La ruta acaba a un petit poblet portuari al Mekong on agafam una barqueta que ens du a la nostra illa, Don Khone.

Una de les anomenades 4000 illes. Aquesta no té més d'un km de llarg per mig d'ample... perquè vos faceu una idea de les dimensions de l'arxipèlag.
Hem contractat un bungalow amb vistes al riu, mentre ens apropam començam a fer-nos una idea de on anam... cabanetes penjades sobre el riu cobreixen part de la costa i nosaltres començam a especular sobre la nostra... com serà?, estarà a primera línia? ( si no, reclamarem).
Quan desembarcam es disipen els nostres dubtes, la cabana és fantàstica, quasi podem tocar l'aigua des de la porta. Tenim una terrasseta i una hamaca amb vistes a la posta de sol.

Ens encaaantaa!
Després de flipar amb la cabaneta  anam a recorrer les illes, Don Khone està unida a Don Det per un pont, el creuam i en menys d'una hora hem travessat les dues illes per un paissatge verd, entre camps d'arròs i camperols que els cultiven, búfals i porcs fermats als costars del camí ens acaben de fer a la idea del mòdus de vida dels habitants de les illes (els que encara no s'han pujat al carro del turisme)

La illa de Don Det és una mica més "guiri" bars, musica i adolescents d'arreu del mon que cerquen diversió exòtica.

 Aqui contractam una excursió per demà i dinam a un restaurant de fusta penjat damunt el riu... una caminadeta més i ja tornam a ser a la nostra illa i la nostra cabana. Sa veritat és que només tenim ganes de tirar-mos a la hamaca , llegir i veure la posta de sol... em sembla que aquesta serà l'activitat dels propers tres dies.
Ahh per cert, quan hem tornat hem conegut els nostres veïns de la cabana del costat, una parella de Palma (Valenciana i francès afincats allà de fa 7 anys). Veritablement som els mocs d'aquest mocador anomenat món.

Ara, i ja dutxadets anam a cercar algún lloc per sopar.

De pas a Pakse

Divendres 9

Ooooh quina pena, hem deixat Luang Prabang! Després de fer el berenar al nostre hotelet havíem quedat amb un català, en Guillem, que vam conèixer dinant al Tamarin (La Lonely planet, és el que té, tots els turistes ens trobem als mateixos llocs). Havíem agafat un tuk tuk per 50000 kips, però ell s'ha presentat amb un altre i amb una americana, els 4 per 40000 kips... un xollazo!! Hem anat els 4 cap a l'aeroport, això de conèixer gent, és fantàstic! Tothom s'ajuda quan viatges així!!
Ens dirigim  a Pakse. La aerolinia de laos és genial, sortim 20 minuts abans. Ens donen berenar ( sandwich, poma, magdalena i cafè). Talment con a Espanya que actualment ni et donen cacavets!!
Anam a una ciutat que la guia comenta que "hay poco que ver". Però que ens serveix d'escala per anar a les 4000 illes. En arribar ja hem fet un pack de sis per agafar un jumbo (taxis privats) cap al centre. El millor del dia l'hotel i el restaurant mooolt bo i barato que tenim davant.  Hem fet una petita ruta abans de dinar per comparar preus d'autobús. Ja el tenim, també just davant l'hotel.

La ciutat... és talment com diu la guia, una ciutat petita i tranquil.la que els turistes empren com a lloc de pas. Amb una passejada hem vist tot el que havíem de veure. L'agència de viatges, el banc, una espècie de syp i els dos Wats principals. Un és una escola de monjos i l'altre amb uns grans jardins però poc cuidat.

Acaba el dia, sopam, feim el post i anam a dormir. Demà partim al nostre proper destí, la illa de Don Khone. Ja tenim allà un bulgalow amb terrasseta davant el riu que ens espera.

Sabaidiiiii!

Choff!

Avui la pluja ha frustrat els nostres plans i ens ha fet tirar alegrement 4 eurazos.
Ens hem aixecat amb la intenció de llogar dues bicicletes i pedalejar fins a algún poblet proper... i només hem assolit el primer objectiu.

Hem llogat les bicis (a 2 euros cada una) i hem partit, però en pocs minuts i sense que haguem sortit  de la ciutat ens ha caigut a demunt mig Monzón. I aixî, refugiats al toldo d'un dels tants xiringuitos, ha passat el matí.

Aixi que entre fer un poc d'internet, dinar, hotel i aixugar-mos hem arribat al vespre i ens hem obsequiat amb una manicura i pedicura i un massatge Laosia.

1- S'al.lota que li Ha pintat ses ungles a na Mar era sa primera vegada que ho feia... un desastre !

2- Es "Lao Massage" consisteix en una xina que te pega una puta pallissa.

Total... un dia amb poca història per despedir-mos de Luang Prabang.

Adéu al nostre hotelet davant el riu... snifff.

Carretera i aigua

Dimecres 7

Avui ha estat dia de moto, enlloc de contractar l'excursió ho hem fet pel nostre compte, així ningú et marca les hores i podem fer i desfer com volguem. Hem posat benzina, no arriba a3€ el diposit ple. I hem partit cap a 30 km enfora de la ciutat. Pensàvem ens havíem equivocat. No hi havia quasi ningú per la carretera, les activitats programades partien de ciutat a les 11.30 i noltros a les 10.30 ja hi érem. Així que hem estat quasi dels primers, encara ha estat millor.

El parc també és una reseva d'ossos que rescaten dels caçadors furtius, i hem pogut observar-los una estona. Com menjen, com es mouenm com es posen drets....

La intenció era arribar a la gran cascada, no pensàvem trobar els camins de fang... i noltros anàvem ben de platja. Hem hagut de canviar el camí ja que era intransitable ( com podeu veure a la foto), bé intransitable en xancles.

Però finalment trobam la gran cascada, és DE DALT DE TOT.A partir daquí a cada baixada trobaves petites piscines naturals d'aigua ben fresqueta i peixets que et pegaven petites mossegades. Ens hem fet fotos, ens hem tirat per l'arbre... bé un dels dos del grupo.

Després de gaudir d'aquest paissatge, de la selva, de la naturalesa... damunt la una hem anat a dinar, allà mateix, fora del recinte del parc, uns creps... i amb la moto direcció l'altra waterfall. De camí ens ha pegat la son, i com ja pràcticament som de Luang prabang i tenim situats tots els bars que ens agraden i allà on fan un bon cafetet... ens hem aturat al Joma per continuar després de mitja horeta.

Les altres cascades sols estan a un 17 km, són les de Tat Sae, però després  has d'agafar una barqueta perquè et dugui fins allà (a les fotos podeu veure el riu, la barca i tot).

També són estupendes, amb ponts de fusta, tauletes i cadires per prendre el sol.... pot ser més acondicionades per els turistes. Aquí hi ha elefants però quan vàrem arribar ja no hi eren, monten excursions amb ells de mitja horeta, ens ho vàrem plantejar però... finalment ens varen fer pena els elefants i no hi vàrem anar.

Aqui hi vàrem estar fins quasi les sis. Després a tornar la moto, dutxa i a sopar.

A la guia sortia un lloc on et feies tu una espècie de barbacoa laosiana. Així que hi vàrem anar. Va resultar que patírem una calorada, amb el foc allà a la cara i que per un dels dos del grup... va ser poc menjar, així que després va demanar una hamburguesota (que no va arribar fins al cap d'una hora perquè es varen oblidar) i a més es més es va posar a ploure ino vàrem poder pagar el targeta que era la nostra intenció. Creim que no hi tornarem més, apsss i vàrem sopar per 7 euros cada un, massaaaa car!

El gran Mekong

A les 8 ens espera un vaixell per navegar dues hores fins les coves de Pak Ou. Dues hores per gaudir del paissatge i observar noves maneres de viure. És ben vera que el siesta, pas dóna vida per allà on passa.

EL paissatge és indescriptible, selva i més selva envolten un riu immens. La primera aturada és el poble de Ban Xang Hai (poble del fabricant de gerres) des de fa centenars d'anys aquí fabrique whisky d'arros (Lao Lao) de manera artesanal. Està més bo del que pensàvem.

Seguim navegant per arribar a les coves de Pak Ou Durant segles la gent ha portat figures de Budha a les coves, diuen que són sagrades. El conjunt transmet fe, no són ni precioses ni ostentoses. Figures grans i petites (4000), de fusta, metall, pedra... (en ocasions fora cap perquè han estat saquejades), acaramullades a cada reconet de la cova.

En arribar hem tingut temps d'anar al bany... sense manies!

De tornada relax. Aconseguim dinar per 12 euros el dos, igual que ahir a un bon restaurant.

Necessitam anar a l'hotel, fa molta calor, tenim molta son. Després de la siesta, passeig nocturn i sopam per 3 euros els dos. A un carrer fantàstic ple de xiringuitos i tenderetes de menjar.mmmmm 10000 kips per un buffet lliure (10285 kips= 1€).

Més compres, una caipirinya i a dormir. Bona nit. Per cert, demà en moto a les cascades famoses de Luang Prabang.

Sabaidiiiiiiiii

Ca nostra

Berenar davant el riu a la terrassa del nostre hotelet colonial... No-té-preu.
Luang Prabang ens ha fet oblidar les penuries de les nits passades. És fantàstic sols passejar pels carrers, observar les cases, descobrir llocs agradables... no hi ha brutícia, ni caos... sino tot el contrari, ordre, respecte... es respira pau. Potser perquè cada 4 passes hi ha un watt (temple) ple de monjos que resen o passegen?.... amb el simple fet d'estar aquí ja gaudeixes.  De fet hem trobat casa nostra.

Aquí hem pensat que podríem viure, és una passada de ciutat. Després d'aclarir temes de visats de camboia hem anat al primer temple, està a un turó enmig de la ciutat que es diu Phusi. Són temples humils, no com els de Bangkok que són espectaculars. Però clar aquí tenen una funció real. Són escola pels monjos i lloc d'estada i habitatge d'aquests mateixos.

Després hem anat al gran temple de la ciutat, Wat Xieng Thong. Hem gaudit dels espais i de la història de cada un dels "haw" (saloncitos) on hi ha imatges del Budha i petits altars.

Hem anat a dinar a un lloc de menjar laosià típic. Un dinarot d'un cuiner que té la seva pròpia escola de cuina, de fama reconeguda a la ciurat, i tot per 20€. Després a fer un cafè... per cert vos hem dit que a Laos hi ha cafè i pa com els nostres!! Ens hem trobat a n'Uri i hem fet cafè amb ell, llegint la premsa internacional. Després dos watts més i a la dutxa.

Ens hem preparat per anar al mercat nocturn i hem comprat de tooooot! Ja anireu vegent la roba nova. 

Anam a dormir, segur que ens deixam coses, demà ja ho completarem!! ara per ara la son ens guanya!

Ruta en bus. uffffff, uf ... uuuuufffffff

Dissabte 3 i diumenge 4

No tot havia de ser perfecte, ens tornam a aixecar ben prestet per agafar un minibus (en realitat una furgoneta grossa) quan entram i ens asseim, veim que nomės queda lliure un lloc... o això creiem. El bus ės ple de vietnamites i ens ha de dur de Sapa a Dien bien phu, allà haurem de fer vespre per creuar la frontera cap a Laos, el nostre proper destí. Abans de sortir de Sapa recollim a un altre guiri ( bien, no som els únics) un australià que es diu Uri i amb el qual compartirem dos dies molt durs.

El bus va ple i ja veim que serà un viatge incòmode  a mės les carreteres de montanya i el mal estat del paviment no ajuden gens a la comoditat. Tot i que anam plens recollim més gent durant tot el viatge, el xinu de davant nostre és un mal educat i a més no atura de escupir per la finestra, les carreteres van empitjorant, de paviment en mal estam passant a la absència total de paviment... la carretera sembla que està en obres però no veim ni una màquina en funcionament en tot el dia. El nostre conductor passa de tot, condueix a una velocitat molt poc apropiada . Cal dir que les vistes són increibles entre montanyes verges i a la vora d'un riu enorme, però després de 8 h. de trajecte, trobant wc en els quals per higiene millor no entrar-hi, llocs per dinar on millor no demanar res per no patir mals de panxa innecessaris, encallar la roda entre el fang i haver de baixar a posar pedres i empènyer... i un llarg etc. les vistes quedaven relagades a un segon pla.


Arribam a Dien Bien Phu, eI el primer de tot, trobar un hotel, regatejant l'habitació per 20$ . Ens dutxam i .... comença a ploure a tope, el monzón de vietnam. A l'hotel ens havien deixat un paraigua, menos mal! Sopam a un lloc on cuinen pato. Va ser ben bo, però teníem tanta gana a les 19 h. que qualsevol cosa era bona. Anam a l'hotel a durmir perquè al dia següent ens espera un bus de 12 h. fins a Luang pra bang, creuant frontera direcció Laos.

Aquest dia de bus, s'ha fet mooolt llarg. La primera sorpresa ės que es tracta d'un bus amb llits en lloc de seients i la segona sorpresa és que les carreteres, a causa de la pluja, estàn qusi pitjor que les de ahir... abans de sortir ja hem d'aturar practicamen dues hores perque una esllevissada ha tallat la carretera, quan l'excavadora acaba la feina ( o mes be, obre un passadis per que hi passi el bus) seguim amb constants aturades per treure arbres d'enmig, posar pedres a la carretera o calcular si el bus passa o no ...el viatja s'ha allargat 4 h. Això sí, hem dormit molt, el cos és savi, deixa de tenir gana i oblida la necessitat d'anar al bany i alhora decideix que dormir és la millor opció. Així i tot se'n adona de les aturades iel viatge acaba essent dur, molt dur.

Arribam a luang pra bang a les 23.30 h. Sense sopar i havent dinat un pollastre d'un lloc de carretera (on tambę cuinaven ratpenats). Ens despedim de moment de n'Uri i arribam PER FI l'hotel que havîem reservat,  està al riu, un edifici colonial, net i preciós... això calma molt l'angoixa del dia. No tenim son, aixî que miran el capítol de Palma pam a pam i .... aconseguim dormir.

Demà serà millor. Bona nit.

Darrer dia per Sapa amb massatge inclòs

Divendres 2 d'Agost

Pensaveu que no dormiríem bé, doncs... d'una tirada, sense moscarts ni renous de les 11 a les 7:30. A terra se dorm força còmode, dins una mosquitera individual molt romàntica... amb 12 persones més a l'habitació però bé.

Per berenar la família de l'ètnia Hmong ens havia preparat panqueques amb mel i plàtan....mmmmmmm Ens vàrem posar les botes. Aah i vàrem estar parlant català amb uns francesos.
Per cert, creim que no vos hem parlat de na Maggi. Sudafricana que dur tota la vida viatjant, és professora d'angles de la Universitat de Hanoi, amb ella vàrem passar una bona vetllada abans de dormir. Xerrant en anglès de tots els temes possibles, política, llengua, cultura, corrupció, teatre, Txéjov... increible. Ens va caure molt bé i se va esforçar molt perquè entenguéssim el que deia, això s'agreeix.

Ens vàrem posar a caminar i la primera aturada va ser una "waterfall". Ens vàrem poder refrescar, banyar els peus, el cap... per després seguir caminant fins al riu.L'unic problema és que tot és tan turístic que hi ha mil grupets amb les guies Hmong... així que per aconseguir una foto sense ningú va passar una estona.

Seguim caminant, segona aturada, el riu. Un dels dos del grup es va banyar, sabeu quin?
I el qui no ho va fer no va ser per falta de ganes.

Després de refrescar-nos, veure com perillava una filleta que intentava trevessar el pont per fora...

Vàrem seguir caminant per aturar a dinar. Sopa de fideus i bus de tornada a l'hotel. 

El dia va acabar amb un massatge vietnamita d'una hora, cap, esquena, cames i peus. i el millor de tot, per cinc euros cada un. Estupendus per anar a durmir. Fins demà!