El bungalow

Dissabte 10

El nostre proper destí és una incògnita ... les 4000 illes. El que ens expliquen és confús ... es un llos preciós, hi ha poques coses a fer, no hi ha electricitat, els guiris hi van a emorratxar-se...
Ens posam en camí amb l'exitació del desconegut, el minibus que ens hi porta triga tres hores en arribar a través de la ruta 13, l'orgull de la nació de Laos. La millor carretera del país ve a ser un Palma Sineu per la carretera antiga (la gent de Menorca heu d'imaginar es camí de'n Kane amb dos carrils). La ruta acaba a un petit poblet portuari al Mekong on agafam una barqueta que ens du a la nostra illa, Don Khone.

Una de les anomenades 4000 illes. Aquesta no té més d'un km de llarg per mig d'ample... perquè vos faceu una idea de les dimensions de l'arxipèlag.
Hem contractat un bungalow amb vistes al riu, mentre ens apropam començam a fer-nos una idea de on anam... cabanetes penjades sobre el riu cobreixen part de la costa i nosaltres començam a especular sobre la nostra... com serà?, estarà a primera línia? ( si no, reclamarem).
Quan desembarcam es disipen els nostres dubtes, la cabana és fantàstica, quasi podem tocar l'aigua des de la porta. Tenim una terrasseta i una hamaca amb vistes a la posta de sol.

Ens encaaantaa!
Després de flipar amb la cabaneta  anam a recorrer les illes, Don Khone està unida a Don Det per un pont, el creuam i en menys d'una hora hem travessat les dues illes per un paissatge verd, entre camps d'arròs i camperols que els cultiven, búfals i porcs fermats als costars del camí ens acaben de fer a la idea del mòdus de vida dels habitants de les illes (els que encara no s'han pujat al carro del turisme)

La illa de Don Det és una mica més "guiri" bars, musica i adolescents d'arreu del mon que cerquen diversió exòtica.

 Aqui contractam una excursió per demà i dinam a un restaurant de fusta penjat damunt el riu... una caminadeta més i ja tornam a ser a la nostra illa i la nostra cabana. Sa veritat és que només tenim ganes de tirar-mos a la hamaca , llegir i veure la posta de sol... em sembla que aquesta serà l'activitat dels propers tres dies.
Ahh per cert, quan hem tornat hem conegut els nostres veïns de la cabana del costat, una parella de Palma (Valenciana i francès afincats allà de fa 7 anys). Veritablement som els mocs d'aquest mocador anomenat món.

Ara, i ja dutxadets anam a cercar algún lloc per sopar.