El dia d'avui comença, en realitat, ahir a les 16h. Quan desprės de tornar d'Angkor per darrera vegada , el més vell del grup va caure redó damunt el llit víctima d'uns "retortijons" de campeonat. La cosa hagués quedat en anècdota si no fos perquè al poc temps es va poder comprovar que les punyides estomacals anaven acompanyades de febre.
Així que mentre la part masculina de l'equip es quedava al llit tremolant i suant com un brollador... la fèmina va haver de fer una feinada.
A saber:
-comunicar-se via guassap amb en Nano, el nostre farmacèutic de guardia. (GRAAACIS)
-explicar al recepcionista que volia una beguda isotònica (cosa molt difícil a Camboia)
-agafar la bicicleta i anar a la farmàcia
-explicar al farmacèutic que el seu home estava fatal
-anar a medicar al malalt
-comprar menjar per sopar
-tornar la bicicleta al lloguer
-agafar un tuk tuk i tornar a l'hotel
-tornar la SEGONA bicicleta al lloguer
-agafar un tuk tuk i tornar a l'hotel
-fer menjar al malalt
- etc...etc...
 |
| una Campeona |
Al matí els diagnòstics eren dispars, mentre en Rodo diagnosticava "un cop de calor", na Mar es decantava més per "Malària" , "Dengue", "Ébola"... "Intoxicació per Antrax" , etc.
Per sort el dia d'avui ja ha començat millor i després de 8 hores en bus, que ens han duit de Siem Reap a Bangkok (adéu Camboia, hola Tailandia) tot ha començat a millorar i a la tarda tot tornava a estar bé.. és a dir, els dos sans i contents... i cansats després d'un vespre de padre i señor mio.
Per altra banda la tornada a Bangkok ens ha posat de bon humor, és com tornar a casa. Tornam a passejar per carrers que ja coneixem, sabem on és l'hotel, les botigues els restaurants... feia molta estona que no ens podíem moure sense mapa!
Així que després de passejar un poquet i sopar (per cert a un local amb música en directe... boníssim) ens anam a dormir, que els dos ho necessitam.
Bona nit des de Bangkok... darrera aturada del nostre tour :-(
Ya os dije que como Lluc no hay nada mejor.
ResponEliminaAllí las fiebres se curan con aspirinas.
¿Cuando estaréis aquí?
Si, pero en Lluc no comen con palillos ni tienen Selva... aqui, de hecho, la fiebre se ha curado con una noche de sudar i unos paracetamoles.
ResponEliminaHoy, a parte del estomago revuelto en el desayuno ... el resto del dia ha ido de perlas.
Llegamos a Palma el 23 al mediodia... nos quedan solo tres dias asiaticos.