Siem Reap és una ciutat ben curiosa. És la ciutat més turística d'aquest pais que fins fa ben poc estava inmers en una terrible guerra civil i una de les dictadures més sagnants de la història.
En realitat tot el pais (el poc que hem vist) respira pobressa, però a Siem Reap es poden veure dues cares, al costat dels hotels de luxe s'shi troben cabanes de fusta i junt amb els mercats turistics, on es venen basicament souvenirs i artesania, es troben els mercats locals de productes agrícoles on els venedors venen, i viuen allà mateix.
Llevat dels tres o quatre carres del centre la resta de la ciutat és un mosaic de xaboles i carrers sense paviment convivint paret amb paret amb mansions luxoses i grans cotxes.
La activitat és frenètica , per la ruta 6 arriben camions carregats de qualsevol cosa, centenars de motocicletes, autobusos amb turistes, cotxes i incontables tuk tuks que transporten viatgers de punta a punta de la ciutat.
De bon matî, després d'un bon berenar, hem tengut la primera crisi... NO HI HA PISCINA!!!! be, de fet si que n'hi ha, però està en obres i per tant no gaire operativa. Ja hem berenat emprenyats, noltros haviem triat aquest hotel per la piscina... tothom ens ha recomenat que agafem piscina perque amb la calor que fa i despres de pasar el dia entre la selva i les runes... es necessita refrescar-se. Total, sense acabar de berenar ja hem escrit un mail de queixa i despres hem anat a recepció amb la intencio que ens tornin els diners i camviar d'hotel.
-jelow... gui jav a problem... der is no sumin pul!!!
- no problem... ha contestat la recepcionista, quan volgueu nedar vos duim a una piscina aquí al costat i vos tornam quan volgueu ( en anglés evidentment)
Vaja... quin servei, la veritat és que la gent de l'hotel és la bomba... a la tarda ho hem volgut comprobar i, hem alucinat. Hem baixat en banyador i hem dit- volem nedar- i efectivament ens han pujat a una furgo i ens han duit a una piscina Inpressionant d'un hotel de super luxe del costat... i per noltros solets!!
Despres del berenar hem anat a passjar pel centre, ens hem informat del preus de les coses i hem decidit llogar dues bicicletes pels 4 dies que serem aqui. La nostra intenció és visitar els temples d'Angkor al nostre aire i durant tres dies sencers (sabem que no ho podrem veure tot... però no hi podem dedicar més temps). La bicicleta és una bona solucio per:
A- anar i venir dels temples al nostre aire
B- que els conductors de tuk tuks ens deixin en pau... quins cansats, no pots fer dues pases sense que es tirin a sobre ... "you want a tuk tuk?"... "no?"... "tomorrow?"
En bicicleta tot ha estat més facil i agradable.
La ciutat és petita i facil de recorrer i el centre és acollidor. De sobte han començat els contrastos, pels carrers circulen molts mutilats, persones sense braços o sense cames. Victimes d la terrible dictadura dels Jemers Rojos, dels bombardejos dels EEUU i les mines antipersona (que encar sense explotar segueixen essent una amenaça per la gent del camp)
I al vespre la ciutat es trasforma... a pitjor. Llums, pantalles, músiques estridents, bars i restaurants apareixen a les voreres, salons de massatges al carrer, venedors ambulants...els "pesaos" dels tuk tuks. I entre ells, reptant, per les taules, infants recollint en menjar que queda als plats, replegant les llaunes que t'acabes de beure... els mutilats demanat diners o venent llibres que expliquen la seva tragèdia, captaires... i tutistes i turistes i turistes... bffff. Tot plegat, aquella ciutat petita i "mona" s'ha convertit en un Magaluf decadent. Nosaltres que ja hem vist fer mal be gran part de la nostra terra per vendrer-la al turista ens podem iaginar cap a on va tot aixo... tant de bò haguessim vengut deu anys enrrera.
Sopam i anam a dormir...dema Angkor.
Que be lo de sa piscina!!! M encanta llegir el que escriviu!!! Besosss
ResponElimina