Ca nostra

Berenar davant el riu a la terrassa del nostre hotelet colonial... No-té-preu.
Luang Prabang ens ha fet oblidar les penuries de les nits passades. És fantàstic sols passejar pels carrers, observar les cases, descobrir llocs agradables... no hi ha brutícia, ni caos... sino tot el contrari, ordre, respecte... es respira pau. Potser perquè cada 4 passes hi ha un watt (temple) ple de monjos que resen o passegen?.... amb el simple fet d'estar aquí ja gaudeixes.  De fet hem trobat casa nostra.

Aquí hem pensat que podríem viure, és una passada de ciutat. Després d'aclarir temes de visats de camboia hem anat al primer temple, està a un turó enmig de la ciutat que es diu Phusi. Són temples humils, no com els de Bangkok que són espectaculars. Però clar aquí tenen una funció real. Són escola pels monjos i lloc d'estada i habitatge d'aquests mateixos.

Després hem anat al gran temple de la ciutat, Wat Xieng Thong. Hem gaudit dels espais i de la història de cada un dels "haw" (saloncitos) on hi ha imatges del Budha i petits altars.

Hem anat a dinar a un lloc de menjar laosià típic. Un dinarot d'un cuiner que té la seva pròpia escola de cuina, de fama reconeguda a la ciurat, i tot per 20€. Després a fer un cafè... per cert vos hem dit que a Laos hi ha cafè i pa com els nostres!! Ens hem trobat a n'Uri i hem fet cafè amb ell, llegint la premsa internacional. Després dos watts més i a la dutxa.

Ens hem preparat per anar al mercat nocturn i hem comprat de tooooot! Ja anireu vegent la roba nova. 

Anam a dormir, segur que ens deixam coses, demà ja ho completarem!! ara per ara la son ens guanya!