A les 8 del matí ha vengut un tipo molt petit però ben fort a cercar-nos i ens ha dut en barca fins a la illa del costat. L'excursió comença amb el breakfast! I tot seguit agafam un kayak per navegar Mekong avall. Mentre la corrent ens va a favor, tot va de perles, la tornada serà més dura. La primera aturada ens dur... fent una caminada de mitja horeta per la selva.... per aquestes selvàtiques illes i creuant ponts on només hi podem anar de dos en dos. Ja vos podeu imaginar! Arribam a la primera cascada del dia a la illa de Don Som (es veu que no tenen molt clara la seva procedència). No és una cascada molt gran ... però el riu baixa amb molta força i travessar un pont fet de taulons i mirar per avall, impressiona!
una cosa curiosa són les trampes per peixos que hi ha als peus de les cascades, estan fetes de bambu i quan el peix hi entra, la mateixa força del riu impedeix que surti.
Tornam caminant... no sabem perquè el guia diu que esperem, i de sobte dos tipos juntament amb en Petit duen carretes carregant els kayaks, han creuat la illa mentre nosaltres miràvem la cascada.
Ens posam novament en marxa, remant Mekong avall. Quina meravellosa sensació baixar remant pels estrets canals que es formen entre la vegetació salvatge i descontrolada i arbres immensos que emergeixen del propi riu.
De sobte... hem de remuntar la corrent, la nostra alegria s'esvaeix. Quin esforç hem hagut de fer, una aturadeta per descansar i continuam fent força. L'aigua empeny amb força i hem de lluitar per assolir la riba contraria. Aquí el riu és ample i a l'altra banda ja trepitjam Camboia, però una altra sorpresa s'amaga entre les aigues, aqui habiten els Irrawaddy (a Laos coneguts com Pqa Khaa) una de les poquissimes espècies de dofins d'aigua dolça del mon. Son esquius i no es deixen veure amb facilitat però els seus lloms apareixen de tan en tan fent que l'esforç valgui la pena.
A la riba camboiana dinam i tornam agafar els kayak, aquesta vegada a favor del corrent, carregam les embarcacions i noltros mateixos a un Tuk tuk i després d'un parell de km de carretera ( Un altra vegada la ruta 13) aturam per contemplar les cascades de Khon Phapheng. Les majors de tot el sud est asiatic, amb una alçada de fins a 15 metres i un km d,ample. Aqui el Mekong ensenya tota la seva força, i mes ara, a l'estació de plujes. El sorroll es ensordidor i les aigues baixen amb rabia, boten esquixen i corren salvatges... fantàstic.
Tornam agafar carretera per anar al port a un varem arribar ahir, Ban Nakasang, alla tiram els cayaks a l'aigua novament per tornar al punt d'inici... a les cinc de l'orabaixa tot és més dur i cada palada costa més que abans. Peró arribam sencers i contents, hem passat un dia genial. En Petit ens ha tornat a casa amb la seva barqueta.
Ja a la cabana descobrim que, tot i que el dia no semblava molt assolieat, ens hem fetut una Cre-ma-da... que duim fins els calcetins marcats!... en tornar a casa no sabem com ho aclarirem per treure-mos les marques.
Ara, i ja fosc, sopam a un restaurant-cabana sobre el riu, amb taules baixes i tombats a terra sobre matalassets... una cucada!
Som feliços, bona nit
La millor frase de totes sense dubte la darrera "som feliços"
ResponElimina