Quines ganes d'aquest dia. Veure Angkor i tots els seus 250 km2. Per poder gaudir millor i sense massificacions, ens hem aixecat a les 6. I a les 7 partíem (ens hem enredat massa berenant). Demà ens haurem d'aixecar més prest. Tenc un novio moooolt pesaoooo, com diu ell. Entre art i runes flipaaaaa! Crec que és l'únic que el fa gaudir tant com el teatre, però no més.
Hem agafat les bicicletes i ens hem dirigit cap a la ciutat reial d'Angkor, residència dels Reis Jemers des del 802 al 1432 (de quan Camboia dominava tot el sud est asiàtic) en arribar allà hem partit ditecció on no anava ningú, sabem que haurem d'esquivar a milers de turistes i no sera facil. Aixì que acceleram el ritme i deixam enrera als autobusos i excursions programades que aturen al Angkor Wat (el temple més famós) així aconseguim passejar per el primer temple Prasat Krava, del s.X, és un temple petit en comparació amb l'inmens conjunt de la ciutat dels reis, de fet només hi queden dretes una torre i mitja de les 5 que tenia i tot el recinte ha desaparegut. De tot el complex d'Angkor només hi queden els temples ja que els palaus i edificis administratius estaven fets de fusta. Passejar sols ha estat fantàstic, així que a partir d'aquell moment tot grup de xinos que hi havia ens sobrava, els odiàvem. Aquí tots són xinus. I a més són renouers, cridaners i bruts.
Segona aturada un temple que per nosaltres inicialment ens ha estat enorme, les proporcions a mesura d'observar-ne molts han anat variant, en definita el Banteay Kdei finalment és dels petits. Però aquí hem pogut veure treballar als arqueòlegs i passejar per les primeres "grans runes" del dia.
Tot just sortir hem visitat el Ta Prhom un temple totalment fascinant. Quan els reis Jemers van abandonar la ciutat, aquesta va quedar buida i en mans de les inclemències del temps i de la despiatada selva. En aquest temple el pas del temps es pot veure de la manera més brutal... és totalment impossible separar la natura de les edificacions, les dues formen un tot. Arbres inmensos neixen de les mateixes parets i les arrels s'obren pas entre les pedres creant noves formes i espais. Llàstima que aquî ja ens hem començat a trobar grups de turistes cridaners.., inclòs un tonto amb un tambor (crec que hi ha poques coses pitjors que un tonto amb un tambor... bé, potser una excursió de xinos maleducats) i el silenci del qual que hem gaudit fins ara, desapareix.
En aquest moment ja duim quasi 12 km a les cames... per esquivar als guiris (com si noltros no ho fossim) decidim aturar a fer un refrigi i passar ràpidament per les dues grans edificacions... les joies de la corona... Angkor Wat i Angkor Thom. Demà les visitarem en profunditat, però avui no ens podem passar de llarg i feim una ullada. Aturam a dinar i després encara ens dóna temps de pujar al Phnom Bakeng, un temple inmens que esta construit sobre un turó i des d'on es domina quasi tota la ciutat. Dic quasi perquè són 250 km. Quadrats d'edificacions, més de 100 temples, llacs artificials de quasi 8 km, murades, ponts, estatues gegants... no ens sembla gens estrany que es tracti d'una de les meravelles del món, patrimòni de la humanitat i lloc de peregrinatge de milers i milers de persones de tot el món... ja tenim ganes que sigui demà per tornar-hi.
Ara a descansar que hem fet vint i llargs km en bicicleta i demà... més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada