El puto amo

Dimecres 21

El dia d'avui ha estat mooolt relaxat, la panxa encara fa coses rares així que després de berenar per Khao San i fer una volta pels mercats circumdants, .... hem anat a l'hotel i fins hora de dinar no hem tornat a sortir.

Ara que ja hem recorregut tot i sabem on hem d'anar per fer les darreres compres, després de dinar ens posam en marxa preparts per posar en pràctica totes les tèctiques de regateig
que hem anat aprenent al llarg d'aquest mes voltant per Asia. Entre mig plorar, fer riure demant per favor, fer creure que és massa car, que no tenim money, que es el darrer billet...com hem rigut amb totes les escenes.

Després d'unes hores passejant toca asseure al bar que vàrem descobrir dilluns... música en directe, una dona amb una veuassa i dos guitarristes un jovenet brutal i un home que era el puto amo. Finalment, estàvem gaudint tant, que hem sopat allà mateix.

Hem tornat a l'hotel i ja és hora de anar a dormir que demà a les 20.30 h. Agafam un vol de tornada a les illes. Aishhh un poc de ganes de menjar pa amb oli, jamon serrano, vainilla de cas mèrvol (no es pot comprar amb la d'aquí), entrecots, peix que no sigui del Mekong formatge (només tenen quesitos de la vaca que rie), no tenen nocillaaaaaa!... Aquí ous, verdura, pasta i arros en tenen per aturar un tren...

Demà darrer dinar, després avió... es nota que en tenim ganes?
Proper post... des de Berlin!

Decepció

Dimarts 20


Aquests dies de transició que esteim passant a Bankok ens passen factura a base de  cansament, la calor que hem passat i els kilòmetres que ja duim a l'esquena fan que cada vegada amb més frecuencia cerquem un bar on fer un cafè gelat o una cervesseta

Avui hem decidit a anar a veure la ciutat d'Ayuttaya, capital de l'antic regne de Siam. Situada a uns 70 km de Bangkok és un lloc ideal per anar a passejar tranquil•lament i tornar en fer-se fosc.

Aquest era el plan... però els plans (si no ets n'Anibal Smith) no sempre surten bé.
Hem agafat un tren per fer un viatge de dues hores... que  al final han estat dues i mitja (puntualitat tailandesa). L'Arribada a Ayuttaya ens ha decebut una mica, l'antiga capital de Siam es troba avui en dia enmig d'una petita ciutat de carrers amples i llargs que ens costa recorrer fins arribar als primers jaciments.

El Wat Mahathat conté la que possiblement ės una de les imatges més representatives del país, entre les runes es troba un dels exemples més increibles de cooperació home-natura. Una de les parets del temple ha estat completament engolida per les arrels d'un arbre que, gràcies al que sembla una intervenció divina, ha respectat una cara de Buda, rodejant-la completament.... com diria en Punset, Amazing!!

En general els edificis que hem vist estàn pràcticament destruits (es veu que els birmans que van envair Siam eren molt destructius) i és que després de passar per Angkor tot ens sembla petit i pobre. Es com... anar a visitar els molins del molinar després d'haver vist la Seu... o com anar a les festes de gràcia després d'haver anat a Sant Joan... no sé si m'explic.

Poc després la calor ens ha acabat de rendir, hem caminat molt per trobar un lloc per dinar i després el Monzón ens ha tornat a atacar.

La pluja ha estat el senyal definitiu, hem tornat a l'estació decebuts de la ciutat d'Ayutthaya... ens ha sabut a poc.

Una hora i mitja despres de la hora prevista (puntualitat tailandesa una vegada més) El tren ens ha tornat a l'hotel. 

Avui sopam a l'habitació... demà més relax.

Llangardaix

Dilluns 19


Avui... serem breus perquè la son ens guanya (de fet un dels dos ja dorm).

Dia dedicat a passejar tranquil•lament per Bangkok. Hem començat creuant el riu per veure el Wat Arun un temple curiossíssim, amb una torre de 82 m. decorada amb porcellana de mil colors i formes... però quan hi pujes descobreixes plats, safates, trossos de tassa... Tones i tones de rebuig de porcellana decoren un dels temples més impressionants de Bangkok... Tot un exemple de creativitat i reciclatge!

Després hem decidit llogar una barqueta per un circuit d'una hora pels canals de la ciutat...uffff....no sé jo .....
La barqueta molt mona decoradeta amb flors i tal, les aigues mooolt brutes. Sortim del canal principal i entram per canals estrets, l'aigua és encara mės verda... obviam la olor i ens centram a mirar les cases de fusta que penjen sobre el riu, aferrades unes a les altres, sembla que no es poden mantenir dretes, els pilars que les aguaAAAAAAGGGGG!!!!

ACABAM DE VEURE UN LLANGARDAIX E-NOR-ME SORTINT DE L,AIGUA!!

Quan dic enorme no me referesc a una sargantana gran o a una iguana gran...no! ... Perquè vos faceu una idea , hem estat discutint si el que havíem vist era un llangardaix o un cocodril.... de ver. Ara comprovam que n'hi ha per tot... viuen en els canals i entre les cases de fusta. Prenen el sol , repten i neden com en Pedro a ca seva.... bffffffffff

Jo (en Rodo) ja no he gaudit més de la barqueta, nomės volia arribar a port... m'he imaginat volcant i havent de nedat en aquell ... ... riu.... de ... salsa al pesto plena de dragons de komodo...aarrrggg... encara tenc la pell de gallina.
Més endavant hem vist gent pescant... i el pitjor de tot... GENT NEDANT!!!

Encara en xoc hem anat a dinar, per sort hem trobat un lloc boníssim. Després poca cosa més, hotel, dutxa, passeig pel mercat dels amulets  i soparet.

Avui, i ja totalmemt recuperats de les febres, hem tornat a gaudir del menjar.

Bona nit

Febres tropicals

Diumenge 18


El dia d'avui comença, en realitat, ahir a les 16h. Quan desprės de tornar d'Angkor per darrera vegada , el més vell del grup va caure redó damunt el llit víctima d'uns "retortijons" de campeonat. La cosa hagués quedat en anècdota si no fos perquè al poc temps es va poder comprovar que les punyides estomacals anaven acompanyades de febre.

 Així que mentre la part masculina de l'equip es quedava al llit tremolant i suant com un brollador... la fèmina va haver de fer una feinada.
A saber:
-comunicar-se via guassap amb en Nano, el nostre farmacèutic de guardia. (GRAAACIS)
-explicar al recepcionista que volia una beguda isotònica (cosa molt difícil a Camboia)
-agafar la bicicleta i anar a la farmàcia
-explicar al farmacèutic que el seu home estava fatal
-anar a medicar al malalt
-comprar menjar per sopar
-tornar la bicicleta al lloguer
-agafar un tuk tuk i tornar a l'hotel
-tornar la SEGONA bicicleta al lloguer
-agafar un tuk tuk i tornar a l'hotel
-fer menjar al malalt
- etc...etc...

una Campeona

Total... un vespre per oblidar, mentre l'un tremolava, bufava , suava i s'aixecava per anar a lavabo tot el vespre, l'altre banyava tovalloles en aigua freda, s'aixecava per les medecines, aixugava suor...

Al matí els diagnòstics eren dispars, mentre en Rodo diagnosticava "un cop de calor", na Mar es decantava més per "Malària" , "Dengue", "Ébola"... "Intoxicació per Antrax" , etc.

Per  sort el dia d'avui ja ha començat millor i després de 8 hores en bus, que ens han duit de Siem Reap a Bangkok (adéu Camboia, hola Tailandia) tot ha començat a millorar i a la tarda tot tornava a estar bé.. és a dir, els dos sans i contents... i cansats després d'un vespre de padre i señor mio.

Per altra banda la tornada a Bangkok ens ha posat de bon humor, és com tornar a casa. Tornam a passejar per carrers que ja coneixem, sabem on és l'hotel, les botigues els restaurants... feia molta estona que no ens podíem moure sense mapa!

Així que després de passejar un poquet i sopar (per cert a un local amb música en directe... boníssim) ens anam a dormir, que els dos ho necessitam.

Bona nit des de Bangkok... darrera aturada del nostre tour :-(

calor

Dissabte 17

Avui fa molta calor! Són les 8 i el sol ja crema. És el darrer dia i ens autoobligam a seguir el guió. Almanco que avui els plans surtin bé. Després de tres dies intentant evitar els xinos del Bayon, ens hem rendit! És impossible! Sempre n'hi ha, a tota hora, a la guia posa que només a les 17 h. Però resulta que amb els monzons, ha plogut cada dia abans de les cinc i durant les cinc.

Així i tot l'edifici és espectacular. Inmens, majestuós, ... temple curiós, tot carregat de cares del rei que es creia Deu.

La següent aturada són les terrasses, on cada dia hi havia una gentada, avui ho hem aconseguit. Ens hem sentit com el rei quan des d'allà veia passar la desfilada que entrava de la porta de la victòria ( tan sols són les 8.30 del matí i fa 30 i pico graus). 

Després la terrassa del rei leprós i per acabar hem anat a cercar un petit temple on no hi ha ningù. Està amagat per un caminet selvàtic que ens ha encantat, el Ta Nei. Allà ens hem trobat 3 fillets que ens han fet una ruta, és la seva manera d'aconseguir dolars o vendre postals. Eren molt graciosos i ens han ensenyat algunes paraules en la seva llengua.

Des d'aquí ha començar el conte enrera, són prop de les 10 h. i ens dirigim a fer la ruta llarga de temples que ahir no vàrem poder acabar, sortint aixì per darrera vegada del recinte d'Angkor Thom. 

El Preah Khan ja el vàrem fer ahir... el següent és un temple diferent, has de travessar un pont de fusta per arribar-hi i .... es tracta d'una petita torre envoltada d'aigua i a sota, dues serps entrellaçades que surten de l'aigua i pareix que sustenten la torre. Després un altre temple que la guia destaca la porta curiosa del darrera, Ta Som. Seguim la ruta en velo... vos podeu imaginar com tenims els culs. Arribam al temple on es destaquen les figures d'elefant de cada cantonada i que es conserven intactes.  

Finalment només ens queda el temple muntanya on ens havien recomenat anar perque es veu una posta de sol preciosa. Tenint en compte que tan sols són la una i que cada dia ens ha agafat la pluja i els núvols han tapat les postes de sol.... decidim fer un cafè per plantejar les opcions. Finalment decidim pujar...i després aturar-nos a dinar. A veure si a les 16 h. Som a casa.

I així ho hem fet. Tot fet, ens acomiadam d'Angkor, segurament no tornarem... però bé això mai se sap.

Besades a tots i totes. Bona nit!

"Busca lo más vital nomas, lo que has de precisar, nomas. Y olvidate de la preocupación. Si buscas lo mas esencial, sin nada mas ambicionar mama naturaleza te lo da".

pd. Avui amb les presses, no tenim cap foto junts. ... per cert ja hem passat les mil fotos en total, de tota la ruta.

Libro de la selva

Divendres 16

"Yo soy el rey del jazz a gogo, el más mono rey del swing..."
A què vos recorda? Síiiiiii. Així ens hem sentit avui. Ben enmig de la selva. Descobrint temples com els den Mowgly. A més durant tot el matí hem estat pràcticament sols,hem driblat a tothom (també cal dir que quasi tothom va amb grup i guia i toooots veuen el mateix, les 4 coses fonamentals, no deixen cabuda a sentir-se com "el libro de la selva").

Primera aturada, després de discutir amb el pesaoooo i la seva guia. Arribam al Baphuon, ell segeuix llegint el temple que volia visitar però que no es correspon amb el que observam. Com descriure el Baphuon, .... una passarel.la de 200m. uneix el carrer amb el temple muntanya. Im-pre-ssio-nant, 43 m. D'altura! quan arribes dalt no pots alenar. Originàriament aquest temple (i tots els temples d'Angkor) era hinduistes... fins que arriba un rei que instaura el budisme i fa construir un budha reclinat que abarca tota una paret del temple.

"Más alto ya no he de subir y eso me hace sufrir... yo quiero ser hombre como tu y de la ciudad gozar, como hombre yo quieri vivir, ser tan mono me va aburrir..."
Després de passejar pels jardin\selva arribam al Phimeanakas, un temple muntanya més petit, on diuen quel rei dormia a dalt, a la cúpula acompanyat d'una deessa dona serp.

Com veis... ens podem entretenir molt, el Prah Palilai on només queda una torre envoltada d'abres que creixen dins, després d'allà hem passat a un conjunt de tres temples on hem trobat a les monees que corren entre les runes al seu aire, després hem vist les 12 torres del Prasat Suor Prat que flanquejaven l'avinguda de la victòria. I així fins a tornar a agafar la velo, sortir d'Angkor Thom i dirigir-nos a Angkor Wat. Passant per el Bayon que demà aprofundirem.

Angkor Wat, l'orgull de la nació Camboiana, és el temple millor conservat perque és l'únic que mai es va abandonar del tot, si nó que els monjos el van continuar habitant després que els reis abandonessin le ciutat.... és majestuós. Entre ahir i avui ens hi hem entretingut unes tres hores, observant relleus, gaudint de les vistes, quedant bocabadats de les construccions que es feien segles enrera.

FiNs hora de dinar tot anava bé i ens quadrava tot el plan per arribar a veure la posta de sol al darrer temple de la ruta. Després d'aturar-nos al Phram Khan, on sense adonar-nos ens hi hem entretingut una hora, a foto per minut, ha fet que fossin quasi les 17h. per tant els 4 temples que ens quedaven per veure ja els hem hagut de deixar per demà...i juntament amb l'arribada del MONZON ha fet que ho deixàssim tot per demà i arribàssim XOPS a l'hotel. Boooona nit, demà més, aquí a Asia pam a pam.

"oooh dubi duuu quiero ser como tu, bailar como tu, sentir como tu..."

Angkor!!

Dijous 15 d'Agost

Quines ganes d'aquest dia. Veure Angkor i tots els seus 250 km2. Per poder gaudir millor i sense massificacions, ens hem aixecat a les 6. I a les 7 partíem (ens hem enredat massa berenant). Demà ens haurem d'aixecar més prest. Tenc un novio moooolt pesaoooo, com diu ell. Entre art i runes flipaaaaa! Crec que és l'únic que el fa gaudir tant com el teatre, però no més.

Hem agafat les bicicletes i ens hem dirigit cap a la ciutat reial d'Angkor, residència dels Reis Jemers des del 802 al 1432 (de quan Camboia dominava tot el sud est asiàtic) en arribar allà hem partit ditecció on no anava ningú, sabem que haurem d'esquivar a milers de turistes i no sera facil. Aixì que acceleram el ritme i deixam enrera als autobusos i excursions programades que aturen al Angkor Wat (el temple més famós) així aconseguim passejar per el primer temple Prasat Krava, del s.X, és un temple petit en comparació amb l'inmens conjunt de la ciutat dels reis, de fet només hi queden dretes una torre i mitja de les 5 que tenia i tot el recinte ha desaparegut. De tot el complex d'Angkor només hi queden els temples ja que els palaus i edificis administratius estaven fets de fusta. Passejar sols ha estat fantàstic, així que a partir d'aquell moment tot grup de xinos que hi havia ens sobrava, els odiàvem. Aquí tots són xinus. I a més són renouers, cridaners i bruts.

Segona aturada un temple que per nosaltres inicialment ens ha estat enorme, les proporcions a mesura d'observar-ne molts han anat variant, en definita el Banteay Kdei finalment és dels petits. Però aquí hem pogut veure treballar als arqueòlegs i passejar per les primeres "grans runes" del dia.

Tot just sortir hem visitat el Ta Prhom un temple totalment fascinant. Quan els reis Jemers van abandonar la ciutat, aquesta va quedar buida i en mans de les inclemències del temps i de la despiatada selva. En aquest temple el pas del temps es pot veure de la manera més brutal... és totalment impossible separar la natura de les edificacions, les dues formen un tot. Arbres inmensos neixen de les mateixes parets i les arrels s'obren pas entre les pedres creant noves formes i espais. Llàstima que aquî ja ens hem començat a trobar grups de turistes cridaners.., inclòs un tonto amb un tambor (crec que hi ha poques coses pitjors que un tonto amb un tambor... bé, potser una excursió de xinos maleducats) i el silenci del qual que hem gaudit fins ara, desapareix.

En aquest moment ja duim quasi 12 km a les cames... per esquivar als guiris (com si noltros no ho fossim) decidim aturar a fer un refrigi i passar ràpidament per les dues grans edificacions... les joies de la corona... Angkor Wat i Angkor Thom. Demà les visitarem en profunditat, però avui no ens podem passar de llarg i feim una ullada. Aturam a dinar i després encara ens dóna temps de pujar al Phnom Bakeng, un temple inmens que esta construit sobre un turó i des d'on es domina quasi tota la ciutat. Dic quasi perquè són 250 km. Quadrats d'edificacions, més de 100 temples, llacs artificials de quasi 8 km, murades, ponts, estatues gegants... no ens sembla gens estrany que es tracti d'una de les meravelles del món, patrimòni de la humanitat i lloc de peregrinatge de milers i milers de persones de tot el món... ja tenim ganes que sigui demà per tornar-hi.

Ara a descansar que hem fet vint i llargs km en bicicleta i demà... més.