Visquent a la montanya

Dijous 1 d'Agost

Ens despertam a Lao Cai, un senyoret amb un cartell que posa "Maria dellmar" ens espera oer dur-nos a Sapa. Allà descobrim que hi ha en Richard, tornam a coincidir al bus. Després de 40 km de carretera per montanya, esquivant motos com només saben els vietnamites.... arribam a l'hotel. Allà berenam i ens espera la nostra guia de la ètnia amb els que avui anam a dormir. Comença la nostra ruta "amazing". 11 km fins arribar al "home stay".

De camí ens acompanyen moltes més dones amb la seva vestimenta típica. La nostra guia és diu Za i és de l'ètnia black. La caminada és sororenent, pujades i baixades travessant una vall espectacularment verda, atapeida de camps d'arròs. Camins de terra, plens de fang.... i elles en xancles encara ens ajuden per pujar i baixar. Una d'elles amb un infant de tres mesos fermat a l'esquena que ens ha fet passar una penada, però cap d'elles ha llenegat ni una sola vegada.

Tot el que veim ens sorpren i el dia ens acompanya amb un sol ferotge. Com també ens acompanyen decenes d'infant, i moltes ninetes que només ens volen vendre braçaletes. Buy one for me?.... tooot el temps, fa pena dir que no, però no podem comprar a totes.
Hem aturat a un parell de cases, i a una de les village hem dinat, noodels, un iogurt i un plàtan. Tooot molt bo.
Les cases, la gent, la manera de viure, la seva cultura.... és fantàstic com aquesta gent han sabut i saben no perdre la seva cultura i tradicions, i aprofita-ho com a reclam turístic. Què diferent de ca nostra que ens venem al "peor postor". Tenen tendes montades per vendre tots els seus productes artesenals. Noltros ja portam arrecades, braçoletes, cartereta....
Avui dormirem aquí. Per cert, encara no ens ha picat cap moscart!