Walking in the rain

Diumenge 28

El gran descobriment del dia ha estat conèixer en TONI, GRANDEEEE! no sembla vietnamita, és el guia turístic de l`hotel. En 20 segons ens ha arreglat el dia i dues excursions que cobreixen quasi una setmana de viatge ( vaixell per la Badia de Halong i trekking per Cat Ba, juntament amb dos dies a Sapa per acabar la nostra ruta vietnamita).

La nostra primera aturada d`avui ha estat el Mausoleu de HO Chi Min. Ens hem trobat una coa que donava la volta a tot el recinte, ha vingut d`un pèl que ens afluixéssim d`entrar. Després de quasi una hora de coa veient el poc respecte que tenen els vietnamites per quasevol tipus d`autoritat o norma ja que es colen sense cap tipus de mirament davant guardes, policies i toooota la gent... hem entrat. En tres paraules " pell de gallina". Centenars i centenars de persones passant per davant del cos embalsamat de l`home en qüestió, però no vos imagineu una momia o un cos que es deixa entreveure, és exactamentcom a un tanatori però el cos després de 44 anys sembla viu i que dorm, cap indici de mortandat. Increible! Sorprenent! 4 soldat vestits de gala monten guàrdia al costat d`una urna de vidre completament iluminada. DEsprés hem passejat pel recinte i hem vist la Pagoda del Pilar únic, edifici de fa mil anys perfectament restaurat.
La sortida ha estat més dificultosa, els vietnamites són uns cabloooones no donen una puta direcció bé, després de tres voltes al recinta ens hem adonat del que són. S`ha posat a ploure com mai, ens hem banyat de dalt abaix, hem cercat refugi a un mercat i encara ha estat pitjor, les motos segueixen tenint preferència....

Motoristes comprant al mercat ( clar que el rètol ja avisava "nom bo kho du du hoa  chuo ngo sen thap cam"... lògicament)

Si la imatge d'ahir del nin amb sa  rata  ja era Heavy, el que hem vist en el mercat no te nom. Sa venedora de pollastres seia devant es gènero mentre una amiga li treia els POLLS amb unes pinses, un peix mort surava a una banyereta i una dona ens ha intentat vendre uns peus de porc rostits que li acabaven de caure a terra (exacte, per allà on pasaven ses motos)... hem fuit d'allà escopetetjats i hem seguit caminat devall la pluja. Quan ens hem cansat de banyar-mos hem decidit agafar un taxi i anar a cercar un cafè.... cafè que sortia a sa nostra guia de l'any 2005 i que ja no existeix (gracies Caty i Xavi. Acabam de tirar es regal que vos haviem comprat).
Però la casualitat ha fet que acabessim asseguts a un bar , amb un capuchino i un cigarro al costat d'una parella de catalans ben simpatics. Després de canviar una mica més de doblers (per suposat ens han intentat estafar 400.000 Dongs) hem anat a dinar a un restaurant "superguai" on tots els bensficis es destines als orfes de Hanoi.

Acte seguit hem descobert una bellesa arquitectònica  vietnamita de les poques que queden, el museu de la literatura. Un edifici medieval, primera universitat del pais.
Per acabar el dia hem anat al teatre i hem gaudit de les titelles acuàtiques (hem trobat més catalans) més famoses del pais... un espectacles tipic, que s'ha de veure.
Bona nit... demà partim a fer tres dies en vaixell per la badia de Halong i la illa de Cat Ba... no sabem quan podrem tornar a conectar.