Hanoi is different

Dissabte 27.

A la fi arribam a Hanoi i ens topam amb les primeres plujes del viatge, no podem seguir xerrant sense parlar del xou que et fan fer per els visats, ens han tingut una hora allà, per tornar a pagar, per emplenar papers, obervar i comprovar-ho tot... qui som i per què venim. Tot això a càrrec de l'exèrcit vietnamita, que per poc que s'hagi vist una peli bèlica se sap que fan por ( no saben riure).
Suposam que veure-ho tot banyat i plena de basses augmenta la sensació bruta, poc higiènica i caòtica de la ciutat. Xaboles i edificis a mig construir conviuen amb edificacions modernes i vivendes una damunt l`altre. Aquesta ciutat té uns amos únics...SES MOTOS. És "la ciudad sin ley", milers i milers de motos ocupen tots els carrers, totes les aceres (els vianants

han d'anar per la carretera), i fins i tot les entrades de bars i hotels (en aquest moment n'hi ha 3 en el hall del nostre hotel, que per cert està fantàstic). Les motos t'aturen i t' ofereixen portar-te a algun lloc.... ell i noltros, aquest flipaaaaa!

Bebés en moto, famílies senceres, contra direccions, clàxons contants per avisar que passen.... i sense aturar-se ni tapn sols reduir velocitat. Has de ser valent i segur...ells t'esquivaran ( de moment). No respecten cap senyal de trànsit i els policies enviant wasups enmig dels creuers.

Hem anat a passejar per el mercat nocturn i és moooolt de xinuuus. Lo millor ha estat veure un ninde 3 anys aprox. passejant una RATA ( no un ratolí ni un hamster, una puta rata gran com un peu). Enganxada per la cua amb una cadeneta. Trigarem molt en esborrar aquesta imatge de les nostres retines. Aaah i com també ens costarà oblidar les cuines i llocs per sopar que ofereix el casc antic de Hanoi. No vos contam on hem sopar perquè jo (mar) no ho vol recordar, per raons estomacals. Vos direm que si aquí arriba en Chicote fot foc a la ciutat.
Anam a dormir i pair aquestes sensacions, esperam que les rutes de demà canviïn la nostra primera impressió.